Cara A

by onclevania

A partir d’avui, mirarem d’anar actualitzant, de tant en tant, el bloc. Es tractarà tant d’oferir nous continguts relacionats amb la temàtica del primer número, la dels finals, com d’anar descobrint diversos documents i reflexions sobre el procés de gestació de la revista “L’aventura”.

Per començar, Borja Barbesà ens presenta la cara A d’una playlist comentada de cançons que tenen a veure d’una manera o altra amb els finals. D’aquí un temps us presentarem la segona part –la cara B– del post, amb més cançons i més explicacions.

The New Year – The End’s Not Near
“El final no és aprop, el final és aquí”. Així comença el segon disc del projecte que els germans Kadane van engegar després de la dissolució de Bedhead. Res com una banda clau de l’slowcore per parlar en to, no se sap si greu, no se sap si irònic, dels auguris mil·lenaristes sobre la fi del món. Senzilla i sòbria; elegant i emotiva -exactament com el seu clip-, és també una cançó política?

Frank Sinatra – It’s Nice To Go Traveling
Ah, Frankie, sempre tan frívol i alhora tan elegant, i sense renunciar a dir coses amb contingut. Aquí, el bandarra, un cop ha donat voltes per tot el món i ha elogiat “the mam’selles, the frauleins and the señoritas”, confessa que no hi ha res com les models de Madison Ave. El final del viatge com a detonador de les bondats de la pròpia terra, dels dominis de sempre del casanova impenitent.

Jacobites – It’ll All End Up In Tears
Amb aspecte de dur però altament fatalista, així era Nikki Sudden. En tots els seus projectes hi ha bellesa tèrbola, vulnerabilitat a punta pala, de mode semblant com també ho trobem en el Johnny Thunders de “Hurt”, l’Alex Chilton de “Sister Lovers” i el Dan Treacy de… tot?. Aquí, amb els Jacobites la signa el seu soci, Dave Kusworth, però és Sudden 100%. Tot acaba en llàgrimes. Les nostres.

Espanto – El último día de las vacaciones
Una sobre el final de l’estiu. El dúo de Logroño agafa un tema recurrent en la ficció i dóna la volta a estampes costumistes tenyint-les d’elements irònics i desencantats. Al costat, però, versos com “El último día de las vacaciones / nos dimos un beso y las direcciones / y dos pulseritas con nuestros nombres / que habías ganado en los coches de choque” generen un clima lleugerament inquietant que haguessin signat encantades Vainica Doble.

Dave Davies – Death of A Clown
De la mateixa manera que el protagonista de “L’Illusionniste” de Sylvain Chomet, el narrador d’aquesta cançó s’adona que ha quedat fora del món de l’espectacle: ja ningú fa cas als domadors de lleons ni a les “fortune teller”. Ell, el clown del títol, s’emborratxa i brinda en aquest rèquiem per al món del circ, signat pel guitarrista dels Kinks.

Los Planetas – Desorden
“Qué puedo hacer si no puedo hacer nada para acabar con algo que no acaba”, diu el protagonista quan s’enfronta al final de l’amor. I és que aquest extén factures que s’han de pagar, sobretot quan s’acaba. I és aleshores quan comença el dol. D’això va el tema que la banda de Granada va incloure al seu primer LP de 1994. Després, el desamor cristal·litzaria gairebé sempre en cançons de venjança.

Borja Barbesà