Cara B

by onclevania

Seguim amb la cara B del pressumpte LP que recull cançons de finals:

Daniel Johnston – True Love Will Find You In The End
Si a la primera cara els Jacobites afirmaven que tot acaba malament, aquí en tenim el revers. Daniel Johnston ens omple el pit d’esperança amb una tonada tant senzilla com emocionant. El secret està en l’absència total de cinisme, en la mirada neta i gens mediatitzada de l’autor. Apareguda per primer cop en la cinta de 1984 Retired Boxer, és la millor cançó d’autoajuda imaginable.

El Niño Gusano – El Rey Ha Muerto
Sergio Algora va ser un dels lletristes més personals de la seva generació: la seva habilitat per mesclar absurd i romanticisme no està a l’abast de qualsevol. Gran creador d’imatges (“Muñecos de nieve vienen a verme, me dan su frío”), en aquesta canço de El efecto Lupa (1996) tots acabem cridant allò de “en el más triste final, el más triste final, el más triste final del cuento…”. I tot plegat cobra un sentit més dolorós des d’aquell maleït juliol de 2008.

Smog – Dress Sexy At My Funeral
Planificar el (darrer) final. Bill Callahan li va donant a la seva estimada una sèrie d’instruccions per a la ceremònia del seu funeral. Li diu com ha de vestir, com ha d’atendre a la concurrència, però que, sobretot, quan arribi el moment de parlar, “tell them about the time we did it / on the beach with fireworks above us”. És meravellós com el to es manté distanciat i pseudohumoirístic per evitar caure en la gravetat i l’afectació, però quan entra l’element romàntic, aquest es mostra rotund, ple d’imatges potents i inunda tota la cançó. Quin narrador.

Clem Snide – End of Love
Només pel vers “No one will survive the end of love” ja paga la pena comptar amb aquesta cançó en el present recopilatori. I si, a banda, està escrit amb intenció desmitificadora dels fracassos amorosos, doncs oli en un llum: bona falta ens fa una aportació que relativitzi la importància dels finals. Posats a triar, pocs autors més idonis per a ser sarcàstic sobre qüestions amoroses que Eef Barzelay, que incloïa aquest tema en el disc homònim de 2005.

Vainica Doble – Réquiem para un amigo
El final d’una amistat. Alguna de molt grossa els hi devia fer l’amic o amiga del títol per a escriure un tema tan cruel que, al mateix temps, evita caure en el mal gust. Els retrets amorosos són força habituals en la història de la cançó pop, però el que tenim aquí no tant: “Réquiem para el que fue amigo / réquiem al que ahora es extraño / ya nada tengo contigo / pálida sombra de antaño”. Carmen Santonja i Gloria Van Aerssen, sempre lliures, des del tema que obria Heliotropo (1973).

Zig Speck & The Specktones – Last Night On Earth
Començàvem la cara A amb una cançó sobre la fi del món i acabarem la B amb el mateix tema, almenys pel protagonista d’aquesta peça d’un dels múltiples heterònims de Sonny Smith: “It’s the last night on earth / and I want to be alone” acaba bramant abandonat a la seva sort. No se m’acut millor vers per tancar aquest hipotètic LP, podria estar tararejant-lo en bucle tota la tarda. Road-movie a peu per l’infinit midwest.

Borja Barbesà