L’aventura #2, annex -III-

by onclevania

Com ja us vaig explicar en algun d’aquests post-annexs del segon número de L’aventura, per elaborar aquest número dedicat als menjars vam haver d’utilitzar dues màquines d’escriure. No va ser cap caprici, sinó, més aviat, la resposta a una putada en el procés de producció.

Quan ja semblava que havia posat, després de mesos de tenir-ho parat, fil a l’agulla a la transcripció de tots els textos dels participants (els transcric jo mateix a màquina, me’ls menjo, així em faig els seus textos meus), el carro de l’Olivetti pluma 22 que utilitzava (i amb la qual vaig picar tot el primer número) va començar a queixar-se amb grinyols i udols desagradables. Com que darrerament (durant l’últim any, per raons domèstiques) m’he vist obligat a aprendre l’abecé del bricolatge, i subestimant la mecànica olivettiana, em vaig atrevir a fer-li una operació a cor obert.

I així és com durant ben bé una hora vaig anar torturant l’Olivetti pluma 22 a poc a poc, ella dirà que amb premeditació (mentida podrida, jo només estic fet de bones intencions), fins a la seva mort, o, el que és el mateix, fins a tenir més peces del compte a una mà i no poder treure’m l’altra de la boca, en un gest que volia ensenyar a qui no em mirava que jo mateix estava sorprés del meu sadisme –insisteixo– involuntari.

La conversa telefònica amb ma mare d’aquella nit no va tractar una altra cosa. I què faré ara, pobre de mi? Ara que m’hi havia posat de debò… I qui em manava a mi tocar els cargols de ningú? Mai més no tornaré a fer cap fanzin picat realment a màquina, hòstia, que els donin a tots pel sac.

Però els pares són uns sants, i, només un dia després, em van trucar per donar-me una bona nova: m’havien comprat una altra màquina d’escriure. I, de debò, me’n vaig alegrar i els vaig donar les gràcies moltíssimes vegades, encara que allò signifiqués que podia seguir treballant, i això de treballar tothom sap que no està gaire bé.

En fi, heus aquí les dues màquines en qüestió (l’Olivetti pluma 22, la de color blanc trencat, sembla viva, però és ben morta, vaig ficar-hi totes les peces que em sobraven per dins, sense cargolar ni res), al terra, al costat d’endolls i quatre llibres:

SAMSUNG

Advertisements